ANÀLISI DE LA PEL·LÍCULA

- Director: Kenneth "Ken" Loach

​

- Biografia del director: 

​

   - Kenneth Loachn nascut a Nuneaton, Warwickshire, Anglaterra, 17 de juny de 1936,  és un director de cinema anglès i militant trotskista.

  Quan tenia vint-i-cinc anys, mentre estudiava dret a Oxford, va entrar per primera vegada en contacte amb les arts escèniques, actuant en    el grup de teatre de la universitat. Després de graduar-se, va treballar com a assistent de direcció en el Northampton Repertory Theatre,      però estava més interessat en el món audiovisual que en el teatral, així que després d'obtenir l'any 1963 una beca en la cadena de televisió      BBC, va iniciar en la direcció.

  L'ambient que es respirava en aquells anys afavoria la realització de programes que criticaven les injustícies socials, allí va trobar Loach la      visió i la veu que caracteritzarien el seu cinema. Des de llavors i fins a principi de la dècada del 1980, va dividir el seu temps entre el              cinema i la televisió. Va  filmar quatre llargmetratges, nombrosos documentals i pel·lícules per a la televisió com The Big Flame el 1969          sobre els treballadors portuaris de Liverpool i la sèrie Days of Hope el 1975, sobre els fets que van dur a la vaga de 1926, i la derrota del          Moviment Laborista Britànic.

​

- Gènere: Drama 

​

- Format de la pel·lícula:

​

 1. Argument:

  - En aquesta pel·lícula veiem a Ricky i la seva família que han estat lluitant contra els deutes des de la crisi financera de l'any 2008. Per          sort per a ells, a Ricky se li presenta una oportunitat de treball a partir d'una furgoneta. Amb molts esforços econòmics, com vendre el          cotxe de l'Abbie, compren la furgoneta que utilitzarà per fer l'entrega de lliuraments de paquets a domicili. Aquesta feina, implica moltes    hores de treball al dia per a Ricky. Això no és de gran ajuda per l'Abbie, ja que treballa d'assistent per a persones amb discapacitats o per      persones grans i, el fet d'haver d'agafar l'autocar per moure's fa que la filla petita s'hagi d'encarregar de fer les feines de casa. Tanmateix, la    família pateix dissemblances amb el fill gran, però la família intenta mantenir-se unida contra tot pronòstic.

​

 2. Recursos visuals:

​

 -Plans: generals i americans

 -Moviment de la càmera: normalment fixa, excepte moments en què veiem tràvelings

 -Posada en escena: intenten fer-ho el més realista possible amb l'expressió

 -Actors: veiem que mostren sentiments sobretot tristos, gairebé no veiem escenes on els actors estiguin rient 

 -Escenografia: veiem un entorn adequat en cada escena, simple

 -Banda sonora: acompanya tant als moments tristos com feliços 

 -To del llenguatge:  veiem escenes molt fortes com crits, cops i en tots els moments crítics els actors apugen el to acompanyant  l'escena 

 -Llum: bon contrast en tota la pel·lícula, bastant llum natural, poca artificial

 -Color: utilitzen uns colors bastant càlids o simples veiem molt blanc, veig, gris i negre

 -Vestuari: és clàssic, no veiem res que surti dels estàndards, roba típica de gent de 40 anys, jerseis i texans i els nens,  camisetes o                    dessuadores i texans o xandall. 

​

 3. Tria un personatge i fes la descripció:

  El personatge que descriure és l'Abbie, la dona. Ella és la mare de dos fills una nena i un nen adolescent. Fa feina d'assistent per a persones    grans i per a persones amb discapacitats. En la pel·lícula podem veure que l'Abbie, tot havent d'adaptar-se a estar sense cotxe i anat amb        autocar i haver fet més sacrificis per la seva família, és una persona que sempre intenta tenir un somriure a la cara. Hi ha un moment que      em va cridar l'atenció,  l'Abbie no pot més amb els deutes, el seu fill... I es posa a plorar en una parada d'autocar quan una persona                  desconeguda li pregunta si està bé. Ella fa tot el que pot per aconseguir diners i per fer feliç a la gent que l'envolta.

  És un personatge molt sensible en el qual és molt fàcil posar-se a la seva pell per entendre'l.

​

 4. Tria una escena per explicar-la:

  El Ricky, li dona una bufetada al fill gran mentre discuteixen,  i a la nit el fill pinta amb grafiti tots els quadres de la casa      en els que el      pare surt. La germana veu al seu germà marxar de casa, però, no li fa cas. Al matí,  els pares veuen el que ha       fet el seu fill i                          s'entristeixen. El pare, veu que li falten les claus de la furgoneta i pensa que li ha robat el fill, ja que li pinta la   furgoneta. No obstant això,    en veritat ha sigut la nena pel fet que pensava que si el Riky perdia el seu treball, tot tornaria a ser com   abans.